Sóc Dani Miquel i Antich, Alquimista musical.
De molt xicotet -uns 55cm d’alçada- , quan plorava, la meua mare deia que cantava… ja feia algunes composicions. Anava creixent i com no podia passar-me la vida plorant, el meu pare em comprà una dolçaina. Amb ella vaig descobrir les nostres tradicions: balls, despertades, cucanyes, pobles, cants…i allò em dugué a aprofundir en la història de la nostra terra fins arribar al temps en que els cristians expulsaren als àrabs i jueus, i allí vaig trobar un instrument de trobador, o tal vegada ell em trobà a mi: la viola de roda.
Passejant amb aquestos instruments no reglats pels conservatoris, he anat fent colla amb tot allò que he trobat pel camí: instruments de joguina, ètnics, conservats en el conservatori, reclams.. en fi, i el beuratge es converteix en “Triquilisò”.
Camina que caminaràs, me n’adone que els xiquets i les xiquetes no saben cançons com ”tinc una caseta que no te trespol…” , tampoc saben la de ”Pere de la mel” on es pot explicar tot el procés de fer el vi… Mira per on, no saben un grapat de cançons tradicionals que són el resultat de la cultura del nostre poble. Aleshores em decidisc a recollir i cantar aquestes cançons a les xiquetes i xiquets … D’aquesta manera naix el Cantacançons.
amb la dolçaina descobrisc les tradicions del poble valencià
amb la viola de roda trobe les arrels de les tradicions
amb el recull de tots els instruments trobe Triquili Sò
amb l’alquímia musical em trobe a mi mateix
amb el cant vos trobe a tots vosaltres

Més informació en:  http://danimiquel.es/