Fira del Llibre de València

Llibres per anar per casa:  Escola per a pares i mestres

Cicle de conferències i tallers  sobre la importància de llegir a casa

Coordinadora: Gemma Lluch (Universitat de València)

Organitza: Associació d’Editors del País Valencià

Convoca: Cefire de València i FAPA València

 

 

Nota de premsa: conferències i tallers

Al llarg de la setmana especialistes d’Espanya i Amèrica Latina han parlat als pares, mestres i editors sobre la lectura des de diferents formats i perspectives.

Dolors Insa, bibliotecària de Concentaina i premi a la millor Bibliotecària, parla de la importància de la presència dels pares a la biblioteca. Només amb la presència dels pares podem aconseguir uns majors resultats. Per això, els països líders en lectura, aquells que tenen un major percentatge de lectors, desenvolupen els seus principals programes de promoció de la lectura des de la biblioteca.

Gemma Lluch, professora i investigadora de la Universitat de València. Especialista en narratives infantils i juvenils i programes de promoció de la lectura. Assessora i coordinadora d’Espanya i Portugal del projecte d’investigació: “Lectoescrituras en la sociedad de la información. Por una alfabetización, clave de desarrollo social y la creatividad ciudadana” (CERLALC – AECI) en la primera part de la conferència va destacar algunes dades de la relació dels pares amb els fills, per exemple, segon l'estudi marc de pares realitzat per la Fundació La Caixa a pares amb edats entre els 30 anys i els 50, per al Grupo SM (mostra de 1.075  entrevistes a pares i mares, al 50%, amb fills entre els 0-17 anys): Els principals valors que volen transmetre als fills són:

"    Bones maneres (84%).

"    Sentit de la responsabilitat (84%).

"    Tolerància i respecte als altres (82%).

"    Obediència (47%).

La mare és la figura central, clarament activa en l’educació: és qui orienta els fills i el pare.

El temps dedicat per pare i mare a l’educació dels fills és escàs i deficient, i això genera sentiment de culpa.

Llegir amb el fills ocupa el 4rt lloc entre les activitat que els pares realitzen en família i només un terç dels pares (0 a 17 anys) lligen amb ells tots o quasi tots els dies i un altre terç (24%) mai.

Amb tot, 7 de cada 10 pares considera que la lectura és “important o molt important” i ocupa un lloc predominant entre les seues inquietuds.

      Si vinculem la lectura amb l’educació: el 94% dels pares considera que la lectura és imprescindible en l’educació dels fills. Per tant, hi ha una dissonància entre el discurs idealitzat dels pares i la realitat.

S’ha fet referència a les recomanacions que el CCLIJ fa en el seu estudi , Hàbits de lectura dels infants i joves de Catalunya [Document en línia http://www.clijcat.cat/consell/catala/documentacio.htm], entre les que s’han destacat:

• Les estratègies de foment de la lectura adreçades als infants i joves han de tenir present el profund canvi d’hàbits de lectura (i de pràctica cultural en general) que es produeix en el pas de la infància a la joventut.
• Calen accions de foment de la lectura clarament diferenciades segons el col·lectiu d’edat al que s’adrecen: els infants o bé els joves.
• La lectura és una pràctica que fa referència a diferents productes culturals i mitjans de comunicació. El foment de la lectura de llibres no s’ha de plantejar de forma aïllada respecte de la resta de productes/suports (paper, digital, etc.).
• Les campanyes “genèriques” de foment de la lectura fetes fins ara han servit sobretot per enfortir una tradició cultural basada en l’elevat prestigi “simbòlic” de la lectura, i no han alterat substancialment els hàbits lectors reals de la societat.
• Calen campanyes més específiques, adreçades a segments concrets de la població, que estimulin la pràctica efectiva de la lectura com a activitat explícitament útil i/o de plaer.

A continuació, s’ha descrit el protocol que ha de seguir un centre per a l’elaboració de les propostes o experiències d’animació lectora.

Actualment, en diferents comunitats espanyoles i en diferents països estan portant a terme activitats o projectes que involucren en la lectura pares i mestres. Durant la conferència s’ha descrit el Pla de lectura que ha elaborat el Govern d’Astúries per a la promoció de la lectura des de la biblioteca escolar:

     GOBIERNO DEL PRINCIPADO DE ASTURIAS. (2007): Plan de lectura, escritura e investigación de centro. [Document en línia http://web.educastur.princast.es/proyectos/abareque/upload/web/parrafos/00046/docs/PLEIdeCentro.pdf]

Els programes Nascuts per llegir i Municipi Lector coordinats des del CCLIJ per a entitats de Catalunya:

     CCLIJ, Nascuts per Llegir [http://www.nascutsperllegir.org/] i Municipi Lector [http://www.clijcat.cat/consell/MunicipiL/MunicipiLector.htm]

I finalment, s’han referit les accions indispensables que l’administració valenciana ha de fer perquè des de les escoles es puguen pensar i executar propostes d’animació a  lectura.

      Crear i actualitzar les biblioteques escolars i altres espais de lectura perquè puguen servir d'instrument indispensable en la formació d’estudiants i mestres com a lectors i productors de text.

      Reconèixer i donar suport financierament i tècnicament a les iniciatives de la societat civil per a la formació de lectors en espais alternatius: presons, hospitals, parcs, transports, etc.        Implementar programes de promoció de lectura i escriptura dirigits a bebés i famílies.

      Desenvolupar estratègies per a preservar la cultura i la tradició oral i donar visibilitat als iaios com a transmissors de la tradició.

Sense el compromís de l’administració és impossible que l’escola puga elevar els índexs de lectura d’esta comunitat situats entre els més baixos d’Espanya i d’Europa.

En la tercera sessió,  Teresa Corchete de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, va parlar sobre les Campanyes de lectura per a la família que se desenvolupen des del Centro de Salamanca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, una de les institucions que més treballa la promoció de la lectura en Espanya explicarà l’experiència de la FGSR i alguns dels plans que tenen en marxa i coordinen. Campanyes que treballen amb els bebés, tallers amb pares i fills, etc.

La quarta sessió es va dedicar al còmic. Olalla Hernández Ranz, qui va treballar a la Fundación Germán Sánchez Ruipérez en la biblioteca de joves i en diferents plans de promoció de la lectura; en l’actualitat, és especialista en promoció de la lectura i còmic i imparteix tallers i conferències sobre aquests temes. Col·labora en la difusió de crítica de còmic a la Revista Edu­cación y Biblioteca. Durant la sessió va parlar dels diferents tipus de còmic: còmic oriental, europeu i americà i de les noves propostes de novel·la gràfica.

Va dirigir-se als pares per explicar-los les característiques del manga, de los formes de presentar-se al lector, de com l’autor es comunica amb els lectors amb notes als marges des d’on els pregunta si els agrada el nou cabell de l’heroi, la manera de presentar un combat o un tema. Només després de rebre l’acceptació dels lectors la historia manga passa d’un format de més qualitat. Olalla va descriure els diferents tipus de manga: aquells escrits i editats per a xiquets, per a xiquetes, per a advocats, per a infermeres, etc. Cada segment de la població japonés té les seues històries amb característiques diferenciades. El problema és que aquesta classificació per temes personatges, etc., quan arriba a Espanya es trenca perquè els editors ho publiquen tot junt sense respectar les divisions d’orígens.

Es va destacar també la frescor, sinceritats i honestedat de les històries que es publiquen dels còmics europeus i americans perquè encara no passen per la censura escolar i temes com l’amor o el sexe són tractats amb la naturalitat que els tractes els adolescents en les seues relacions. Ara mateix, és el gènere que millor es comunica amb ells.

Irene Savino és la directora d’art de l’Editorial Ekaré. És llicenciada de l’Instituto de Diseño Neumann en Caracas i  de Parson's School of Design a Nova York. Ha treballat com a professora d’il·lustració de llibres per a infants en l’Asociación Pro-Diseño de Caracas i des de 1985 és Directora d’Art d’Ediciones Ekaré. Col·labora en la difusió de crítica i lectura de l’àlbum il·lustrats en diferents associacions i  universitats.

Durant la sessió ha parlat i explicat com funciona l’àlbum il·lustrat, com elegeixen des de l’editorial un il·lustrador, com podem valorar la qualitat d’un àlbum, com s’aconsegueix crear un ambient determinat o com es crea un àlbum que perdura en el temps. Després ha descrit el llarg procés de creació i edició d’àlbums com La merienda del señor verde (de l’il·lustrador d’Alacant Javier Sáez) al que l’editora, la directora d’art i l’il·lustrador dedicaren dos anys. Editorial Ekaré, editorial líder a Amèrica Latina en llibre àlbum, treballa a Espanya des de fa cinc anys i va destacar la perversitat del mercat editorial espanyol que demanda contínuament la publicació de llibres nous. Un mercat que se centra en la novetat. Per contra, Ekaré treballa amb profunditat llibres únics i només edita entre 7 o 8 àlbums a l’any perquè promou la venda de tot el fons. De fet el llibre més venut del seu fons és un àlbum fet sobre els poemes de Ruben Dario: Margarita. Finalment, des de la taula es va destacar que l’últim llibre que arriba a les llibreries no és el millor llibre. Però hem d’acostumar als pares i mestres a demanar llibres del fons editorial per aconseguir que editorials i llibreters puguen dedicar-se als llibre que han funcionat durant molt de temps.

El cicle el tanquem amb la conferència de Jesús Martín-Barbero, .nvestigador invitat de la Universitat de Universitat de València, de la Càtedra UNESCO de Comunicación (UAB), Divisió of Literatures, Cultures and Languages (Universitat de Stanford), Escuela Nacional de Antropología e Historia (Mèxic) o  Centrum fur Literaturforschung (Universitat Lliure Berlín). Actualment és assessor en Polítiques Culturals, entre altres, de la UNESCO, la OEI i el Convenio A. Bello i coordinador d’Investigació a la Facultat de Comunicació i Llenguatge de la Universidad Javeriana (Bogotá).

Martin Barbero parlarà sobre el tema “Llegir llibres, llegir pantalles” per donar claus pr desterrar el mite que llegir llibres simplement és llegir literatura. La lectura al segle XXI es diversifica i passa dels llibres a la televisió i a la pantalla de l’ordinador. Nous codis, nous lectors, nous formats fan que els pares i docents miren, a vegades amb recels, els canvis que les tecnologies ens ofereixen. De fet les noves campanyes de lectura desenvolupades al món parlen de llegir i d’escriure i parlen de llegir tot tipus de format i tot tipus de textos. Busquem un lector plural que puga elegir on, com i què llegir sense valoracions basades més en prejudicis que en raons de pes.

Des de l’Associació d’Editors, l’Ampa i el Cefire valorem positivament el cicle de conferències per la qualitat dels ponents i per l’interés i actualitat dels temes tractats.